L’art de romantitzar la vida

He arribat a pensar-hi com un art perquè, com bé sap qualsevol dona treballadora, la vida poques vegades és prou somiada per semblar una pintura.

La major part del temps convisc amb una part de mi molt ansiosa i negativa i a l'hora, paradoxalment, ho romatitzo tot. Encenc una espelma, endreço l’estudi, em vesteixo i espero que la llum sigui la adequada abans de començar. De vegades agafo el quadern i vaig a dibuixar al parc, vora el riu o davant del mar. No pinto aquelles escenes —però col·locar-me en elles i viure en la seva bellesa, em canvia l’estat d’ànim.

Vaig créixer en una casa d’arquitectura i disseny, on l’entorn tenia un pes fonamental. I amb el temps he après una cosa tan simple com profunda: canviar d’escenari pot canviar-te per dins. Recordo un cop, enmig d’una crisi d’ansietat a la feina, vaig sortir i, a pocs metres, hi havia un parc. Només de posar-hi els peus, l’aire va canviar, i jo amb ell. La pressió es va afluixar, com si el món em recordés que la bellesa encara hi era.

La natura té aquesta màgia. El mar em fa escriure sense parar —la brisa, la sal, el ritme de les onades em treuen les paraules de dins. El bosc em fa dibuixar —l’olor de terra humida, les formes enrevessades de les branques, la calma de la vida que t’envolta. I és exactament això el que s’escola dins les meves pintures. Cada peça neix d’aquests moments tan escassos, però poderosos, aquells on puc respirar profundament, sentir-me present al meu cos i despertar una calma interior. Quan algú em diu que la meva obra els hi porta pau o els convida a reflexionar, sé que el que estan sentint és l’eco d’aquells mateixos instants. La pintura es converteix en un mirall, carregat de la quietud i la connexió que la van inspirar.

Romantitzar no és fer una escena perfecte per a les xarxes socials. És crear una vida en la qual puguis habitar del tot. I les meves pintures són la manera de mantenir aquest hàbit viu —de compartir fragments de pau perquè ressonin a casa d’algú altre, i potser també encenguin els seus propis instants de presència així com mantenir viu l'Art local a Girona.

Com més escollim viure aquests 1% despertes —encendre l’espelma, mirar la posta de sol, prendre un cafè sota els arbres— més s’expandeixen. L’1% esdevé un 5. El 5 esdevé un 10. I a poc a poc, la vida comença a tenir un fil de màgia que la travessa.

Romantitzar no és fugir. És tornar. Tornar a tu mateixa i a través de la pintura, hi torno una vegada i una altra.

Creem junts aquest 1% ✨

Quina és una petita manera amb què podries romantitzar el teu dia avui? Agafa un instant —una espelma, una passejada, un cafè en el teu racó preferit. Comença amb el més senzill. I si et ve de gust, deixa un comentari aquí sota. El teu 1% podria inspirar el d’algú altre.