L’origen d’un projecte d'artesania
- Laura Eulalia
- Jun 14
- 2 min de lectura
Actualitzat: Jul 19

Una història que comença amb un nom
Per a aquelles persones que encara no em coneixeu, soc la Laura. Laura Eulàlia és el nom amb què em van batejar. El va triar el meu besavi Enric abans de morir, i en honor seu vaig decidir néixer el 12 de febrer, el dia de Santa Eulàlia, a Barcelona.
Aquest projecte no va néixer d’un pla, sinó de la necessitat. De continuar endavant. De donar-me segones oportunitats. De fer-me espai per ser feliç, per créixer, per començar de nou i, sobretot, per continuar aprenent.
L'artesania dels detalls
El que faig s’alimenta dels detalls de la natura, especialment dels fractals. M’apassionen les formes que semblen repetitives, però que mai són exactament iguals, on cada element és únic. I aquest és també el meu camí: fer les coses una a una, donar-los el temps que necessiten. No per fer-les perfectes, sinó per fer-les autèntiques.
La meva col·lecció de patrons il·lustrats parla d’això. En un quadre pots veure una mateixa il·lustració multiplicada, formant un patró infinit. Però si t’hi acostes, descobriràs que cada traç és lleugerament diferent. Aquesta col·lecció va néixer d’un any de recerca profunda —tant interior com visual— a Mèxic, la ciutat natal dels meus pares i on viu gran part de la meva família.
Hi ha un lloc molt especial allà que em va impactar profundament: el Museu Nacional d’Antropologia de Ciutat de Mèxic. Hi ha milions de peces d’artesania indígena, fetes des de temps immemorials fins avui. Una s'hi pot passar hores, dies, observant. És, sense dubte, una de les influències més grans en la meva feina com a artista i artesana.
Cicles, floració i memòria
Si observes la meva obra, veuràs que gira sempre al voltant d’uns mateixos temes: el naixement, la floració, l’evolució i el creixement. Per mi, són un mirall de la vida. Un reflex del nostre pas per la Terra. Cada peça que creo és una petita manera de donar valor al que ens ha construït i espai al que ens transformarà.
Benvingudes al blog
Un cop fetes les presentacions i compartida una pinzellada del meu camí, només em queda donar-vos la benvinguda a aquest blog.
Fa temps que volia obrir aquest espai. Un petit diari on compartir vivències, pensaments, pors i alegries. Un racó tranquil per escriure sense filtres.
Gràcies per ser-hi.




Comentaris